Na Montserrat Guitart i Calafell (català)

MONTSERRAT GUITART I CALAFELL

COL·LEGI SANT JORDI

Vilapiscina

BARCELONA


      Va ser professora del Col·legi Sant Jordi, al carrer Espiell, a Horta, a Barcelona. Durant molts anys va ser també subdirectora de l'escola i membre del Consell Escolar.
     Va néixer en un poble del Pirineu català d'una família benestant i tradicional. Eren molts germans i sempre parlava d'ells amb afecte, se sentia molt unida a ells. Amb els anys una de les seves germanes, Assumpció Guitart i Calafell va ser també mestra del Col·legi Sant Jordi. També tenia un germà sacerdot al Japó de què parlava sovint amb orgull.

        Montse, de petita, va anar a l'escola per primera vegada, a l'Escola del poble. Ella sempre explicava que el primer dia que va anar a l'escola va ser també el primer dia que va escoltar parlar la llengua castellana perquè la seva família sempre parlava en català. Sempre ens explicava que no sabia quin procés s'havia obert en la seva ment per passar a entendre el castellà i arribar a parlar-ho més endavant però que ella pensava que els nens aprenen amb facilitat les llengües.


      Quan va acabar l'escola els seus pares van buscar una residència de monges a Barcelona perquè pogués estudiar batxillerat perquè el seu poble era molt petit i no podia oferir estudis superiors. Més endavant, quan va decidir estudiar magisteri va continuar vivint a la mateixa residència. La senyoreta Montse explicava que va sentir una gran responsabilitat perquè ella era la major de sis germans i per a la família era molt important que la germana gran s'acomodés a viure a la residència i aprovés els seus estudis perquè els seus altres germans "anaven darrere" Viure en una residència implicava sortir del seu poble, estar lluny dels seus pares i germans i tenir la responsabilitat d'estudiar sense que ningú et vigilés sabent que la teva família estava fent un esforç econòmic molt important. Si Montse aconseguia aprovar, quan els seus germans arribessin a Barcelona tindrien el seu exemple i la seva ajuda.


Contribucions:

• La senyoreta Montse, sempre va donar exemple per la seva presència impecable: elegància moderna, de dona treballadora. No hauria tingut necessitat de treballar perquè la seva situació econòmica era còmoda però va triar treballar de mestra com la seva manera de viure a vida, amb naturalitat. Sempre va ser puntual, mai va fugir d’un treball extra ni d’altres obligacions.

• Sempre vaig admirar-hi la seva naturalitat cap a la vida i el treball: parlava dels successos de la vida, dels deures, de les obligacions, com si fos una quelcom lleuger, natural, una cosa que cal fer o que s'ha de viure. Mai va mostrar les obligacions ni els pesars com una càrrega. Encara avui sento el seu exemple en aquest sentit.

• L'acceptació dels seus alumnes i el seu afecte cap a ells: La senyoreta Montse volia als nens, els acceptava tal com eren i tractava de millorar el seu comportament mitjançant el convenciment.

• Dedicava molt de temps a un alumne quan era necessari. Tots hem necessitat alguna vegada una guia, una reprimenda o algú que ens faci veure que no anem pel bon camí. La senyoreta Montse trobava el moment de parlar amb l'alumne a la secretaria o al despatx del Col·legi Sant Jordi. No li importava dedicar hores o repetir la conversa o reprimenda. Dedicava tot el temps que calgués.

• Sabia parlar amb els nens des del seu nivell. En la seva conversa educativa el nen se sentia escoltat i parlava amb ella. La Montserrat Guitart l'escoltava amb atenció i després li contestava. Tenia una gran paciència cap al nen i li dedicava tot el temps necessari.

• Va ser una de les persones que em va ensenyar a estimar a Catalunya, per l'exemple que em donava. Quan jo vaig arribar de mestra al Sant Jordi després d'uns anys de viure fora de Catalunya, necessitava ajuda amb l'ortografia del català perquè ningú de la meva generació l'havia après a l'escola. A més a més la meva llengua materna era el castellà. La senyoreta Montse em va dedicar tots els migdies, cada dia, després de l’hora de dinar, em dedicava una part del seu temps lliure per fer un dictat. Així, sense més, amb naturalitat, com tot el que feia. Amb estima per l’educació, amb lliurament al proïsme, per amor a la llengua catalana i a Catalunya.

Pili Biarge