Em dic Ignasi Ferrer i Clot, Barcelona 1963, fill d´en Josep Ferrer i Manyà. Visc i treballo a Barcelona. Sóc conserge de finca. Estic casat.
Vaig ser alumne del meu pare. Em va transmetre la passió per l´ensenyament, per la comunicació: ràdio i premsa. Malgrat això, he d´afegir la meva passió també per la televisió. He heretat d´ell el gust per l´escriptura. Ara bé, a diferència d´ell, he optat per l´escriptura únicament en llengua catalana. La meva Nació, són els Països Catalans. Ell no volia l´assoliment de la independència, jo sí. Generós com ningú, em transmet els valors cristians. Ells els va viure molt intensament. Doncs la religió no ha calat massa en els germans.
Acostumava a dir "llegiu molt", això no em va entrar mai. "Aneu a Missa", durant un temps llarg, ho vaig fer, després ho vaig deixar. Em considero agnòstic.
Es va deixar la pell treballant hores i hores, perquè no ens manqués res. Doncs ho va ben aconseguir, mai, mai, mai no ens ha mancat res. Em va fer anar a Sant Jordi perquè deia "és particular, de pagament, però és excel·lent la qualitat de l´ensenyament que es dóna" Tot i que es va discutir amb alguns professors (van acabar donant-l´hi la raó!), després els elogiava. Els estudis a Sant Jordi, no em van anar del tot bé. No va dubtar anar parlar amb direcció. No els va convéncer. Malgrat tot, el Sr. Pellitero li tenia un respecte brutal.
La seva ètica s´imposava quasi sempre. Quan es discutia amb algú mai alçava la veu, i amb la força de la raó el deixava mut. Cristià convençut, formà part d´Acció Catòlica. Al seu barri, arriba a fer teatre clàssic català. Participa de manera activa, a grups de conversa de tota mena. Membre actiu del Club d´Amics de la Unesco, en la secció d´Esperanto. És tanta la seva devoció, que rep un homenatge com a gratitud als consells que dóna a companys seus en la lluita fervorosa per la conservació d´aquesta llengua internacional i neutral.
Mai arribaré a ser com ell. És molt dificil. Ho intento, ho intentem. Era una persona avançada al temps.
La seva bonhomia perdurarà per sempre.
Ignasi Ferrer
Fill d´en Josep.
Vaig ser alumne del meu pare. Em va transmetre la passió per l´ensenyament, per la comunicació: ràdio i premsa. Malgrat això, he d´afegir la meva passió també per la televisió. He heretat d´ell el gust per l´escriptura. Ara bé, a diferència d´ell, he optat per l´escriptura únicament en llengua catalana. La meva Nació, són els Països Catalans. Ell no volia l´assoliment de la independència, jo sí. Generós com ningú, em transmet els valors cristians. Ells els va viure molt intensament. Doncs la religió no ha calat massa en els germans.
Acostumava a dir "llegiu molt", això no em va entrar mai. "Aneu a Missa", durant un temps llarg, ho vaig fer, després ho vaig deixar. Em considero agnòstic.
Es va deixar la pell treballant hores i hores, perquè no ens manqués res. Doncs ho va ben aconseguir, mai, mai, mai no ens ha mancat res. Em va fer anar a Sant Jordi perquè deia "és particular, de pagament, però és excel·lent la qualitat de l´ensenyament que es dóna" Tot i que es va discutir amb alguns professors (van acabar donant-l´hi la raó!), després els elogiava. Els estudis a Sant Jordi, no em van anar del tot bé. No va dubtar anar parlar amb direcció. No els va convéncer. Malgrat tot, el Sr. Pellitero li tenia un respecte brutal.
La seva ètica s´imposava quasi sempre. Quan es discutia amb algú mai alçava la veu, i amb la força de la raó el deixava mut. Cristià convençut, formà part d´Acció Catòlica. Al seu barri, arriba a fer teatre clàssic català. Participa de manera activa, a grups de conversa de tota mena. Membre actiu del Club d´Amics de la Unesco, en la secció d´Esperanto. És tanta la seva devoció, que rep un homenatge com a gratitud als consells que dóna a companys seus en la lluita fervorosa per la conservació d´aquesta llengua internacional i neutral.
Mai arribaré a ser com ell. És molt dificil. Ho intento, ho intentem. Era una persona avançada al temps.
La seva bonhomia perdurarà per sempre.
Ignasi Ferrer
Fill d´en Josep.
No hay comentarios:
Publicar un comentario