www.cuadernodemaestra.es

Nuestras visitas

   Nuestras visitas

domingo, 24 de abril de 2011

Josep Ferrer i Manyà

Josep Ferrer i Manyà

Barcelona 1931-2007

     Des de molt jove es va sentir atret per dues passions: l’art de l’escriptura en signes: taquigrafia i una llengua neutral i internacional que es pogués comunicar amb tot el món: l’ idioma esperanto.

     Taquígraf - Mecanògraf, comença de molt jove a donar classes de Mecanografia, aleshores en màquines
d’escriure, i de Taquigrafia. Dominant els sistemes de Taquigrafia: ABC, Garriga i Serra. Especialment dominava molt bé el sistema Garriga.

     També va aprendre estenotípia (taquigrafia a màquina, que s’utilitza al Congrés i al Senat). Atret també per l’esperanto, dóna classes al seu barri, i diversos centres culturals. En possessió del Certificat d’Aptitud Pedagògica, dóna classes primer a petites acadèmies i centres i col·legis, per més endavant, aconseguir la plaça titular de Professor de Mecanografia i Taquigrafia a: ESCOLES HOMAR, ACADÈMIA DE TAQUIGRAFIA DE BARCELONA, CENTRE DE TORMACIÓ PROFESSIONAL LA VIOLETA, ACADÈMIA VIDEO - MEC, COL·LEGI SANT FRANCESC XAVIER, entre molts d’altres.

     La seva passió per la llengua Esperanto, el porta a donar classes a diversos Ateneus, Centres Cívics, i diversos centres culturals. Monta parades al seu barri, fa conferències. Esperantista reconegut arreu d’Europa i del Món. Publica articles periòdicament a la revista xinesa POPOLA ^CINCO (Xina Popular). Professor de Llengua Castellana i Llengua Catalana.

      En Josep, em va ensenyar i transmetre la seva passió per l’ensenyament, per donar-se als altres. L’amor al país, ensenyant la llengua nacional de Catalunya: el català. També ensenya a la seva família Esperanto. He de reconèixer que l’entenc i el puc parlar a nivell molt bàsic. 
     Durant els inicis de l’era informàtica, va arribar a donar classes d’iniciació a la mateixa. En els darrers anys de la seva vida, era un navegador apassionat per a conèixer tota mena de maneres d’ensenyar i aprendre. 
     Tenaç com pocs, afable, proper, amable, amic dels seus amics. Repetia les vegades que fossin necessàries els conceptes i els continguts. Savi en consells, savi en la vida de la vida. Molt crític amb els governs, amb els patrons i amb els poderosos. Treballador, obrer, pare de família compromès. 
     Amb vint anys, es confirma cristianament a la Catedral de Barcelona. Educa a la família en els valors cívics,morals, ètics i cristians. Creient, catòlic practicant, marit exemplar. D’en Josep, trobem tots els valors de llibertat, civisme, educació, elegància. Feina, dedicació. Sempre deia “llegiu, llegiu i llegiu, la lectura us farà lliures i crítics”. No suportava la televisió, la qual anomenava “la caixa tonta”. “No perdeu el temps veient la televisió. Llegiu, dibuixeu, xerreu, camineu, aneu d’excursió, feu vida social, tot abans que la televisió”. Grandíssima persona, pare i marit, exemplar en tot el que es va dedicar. Ho va donar tot per l’ensenyament, per l’esperanto, per la família, per la llibertat, per la generositat. En els darrers anys, se’l podia veure en parades d’Esperanto, informant, venent diccionaris, gramàtiques. 
     Gran amant del cinema clàssic. Savia la vida d’actors i actrius del cel·luloide com ningú.

      Gran barcelonista, gran catalanista. La seva pàtria era la Nació Catalana, malgrat no concebia la independència com a objectiu assolible. Deia “Catalunya és una Nació,però dins d’Espanya”. Tenia tres llengües: català, la que parlava sempre, sempre, sempre. Castellà, a la feina com a professor de Gramàtica Castellana i Esperanto, la qual parlava amb amics, donant classes i fins i tot dins la família. 
     En caure malalt, es dedica només a l’esperanto. Hores i hores de lectura. Gran amant de la comunicació: premsa i ràdio. Títols que tenia i té: Pèrit Taquígraf – Mecanògraf, Certificat d’Aptitud Pedagògica, Primer Premi del IV Congrés Hispano – Americà Filipí de Taquigrafia Títol de Professor de Taquigrafia ABC, Garriga, Farnés. Diploma de l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona. Per tot això i molt més, penso que mereix la consideració de PROFESSOR IL·LUSTRE.

Ignasi Ferrer i Clot






2 comentarios:

  1. Conocí a Don Josep, compartimos muchísimas tertulias esperantistas, había correspondencia en Esperanto y participaba activamente en la medida en la que su salud se lo permitía. Perdí su pista hace unos años y haciendo una búsqueda sobre Esperanto en Google me topé con su artículo, acabo de saber que murió en el 2007, me apena muchísimo. Un gran amigo, una gran persona, un gran esperantista. Su "mote" esperantista, Pirato!. Le rindo homenaje. Dankon pro via amikeco kaj via Esperanta Vojo.
    Plej amike. LUNO

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola. Som la família d´en Josep Ferrer, i agraïm profundament el seu comentari. Ens agradaria, per favor, saber el seu nom. Així li podríem agrair el magnífic comentari que fa del nostre pare, i espòs.
      Moltes gràcies.
      Dankon.
      Família Ferrer-Clot.

      Eliminar