www.cuadernodemaestra.es

Nuestras visitas

   Nuestras visitas

domingo, 10 de abril de 2011

Anna Figuls Fernández

Anna Figuls Fernández. 
24/4/1989
Casserres
COMARCA Berguedà
Provincia de Barcelona
Va estudiar la Educació Primària a l'Escola Princesa Làscaris de Casserres. Alumna de l'escola de magisteri de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

     Os presento  l' Anna Figuls Fernández. Vaig conèixer l'Anna fa tres anys justament quant començava a estudiar magisteri. Des de l’inicií em va cridar l’atenció la seva vocació de mestra. L’Anna ho té molt clar: ella vol ser mestra. És una dona jove amb molta il·lusió, que es pren molt seriosament la seva futura professió i a la que li agrada transmetre missatges positius als altres.

Pili Biarge


VOCACIÓ I IL·LUSIÓ

     Sóc l’Anna i sóc mestra. Bé, això és el que oficialment podré dir ben aviat, però ara de manera no tan oficial també ho puc dir, per la senzilla raó que ja me’n sento des que vaig començar a la universitat, o molt abans podria dir, si no recordo malament amb setze anys vaig decidir que la meva professió seria la de mestra. El fet és que en aquesta edat ja feia de monitora a l’esplai del poble i sincerament estar envoltada de nens i nenes de totes les edats fent-los jugar, m’encantava. El millor de tot era que jo no cobrava per fer-ho però no era gens important per mi, perquè personalment cada nen em donava molt més que diners en acabar el dia, em donava el seu somriure sincer i la mirada innocent pròpia d’un infant que em feia sentir molt reconfortada. 

Altres ideas i inquietuds

     He de dir que abans de decidir-me per exercir de mestra, em voltava pel cap estudiar periodisme, ja que vora els catorze anys vaig començar a col·laborar en una ràdio local i més endavant en una comarcal. A més d’això, sempre he sentit passió per la literatura i també per escriure. No he escrit cap conte ni res semblant, però evocar els sentiments i les idees que em provoquen temes de la vida en general i inquietuds més personals m’agrada molt i sovint m’ajuda a expressar aquelles coses que a vegades em costen d’explicar oralment.

     A tot això, vull afegir que en un moment concret de la carrera m’he replantejat el meu futur professional, però sortosament s’ha quedat en simples dubtes sense més importància. Per tant, avui estic ben segura del que vull fer.

Bon records

     Fent un cop d’ull al passat, recordo els dies d’ escolaritat com molt bons i satisfactoris: algunes mestres o alguns mestres em va marcar tan per bo com per dolent, tot s’ha de dir, ja que tot i ser petits els nens s’adonen una mica de qui serveix per ensenyar-los i qui no, i a conseqüència, es queden amb una imatge i un record, d’aquells docents que han passat per la seva infància.

     En especial, recordo una mestra que em va fer de tutora crec gairebé tres cursos i puc assegurar que ella sentia passió per l’ensenyança i se li notava. Em va transmetre uns valors molt bonics, i encara a dia d’avui, la recordo quan faig quelcom que vaig aprendre o que vaig veure que feia ella – podria dir aprenentatge significatiu- i quan he fet pràctiques a una escola, a vegades he aplicat moltes estratègies que em van cridar l’atenció llavors i que analitzant-les ara són molt productives.

La universitat

     Centrant-me en els estudis de Magisteri, penso que són suficients, però sovint personalment, afegiria algunes coses. Em refereixo al tema de les pràctiques, m’agradaria fer-ne moltes més, penso que ens quedem curts. Però mirant-ho des d’un altra punt de vista, realment el saber ensenyar, el saber fer, transmetre, escoltar i expressar-se degudament perquè els alumnes aprenguin penso que moltes vegades és innat, tot i que a mida que passa el temps, hom adquireix més facilitat i ja no li suposa massa esforç. M’agradaria dir que això ho he pogut comprovar jo mateixa, ja que hi ha una enorme diferència entre la primera classe que vaig fer el primer curs de pràctiques la manera com em relaciono amb els alumnes actualment. Cada vegada em resulta més fàcil interaccionar amb ells i crec que això també és un tema de seguretat amb allò que estàs fent i dient, i que va estretament lligat amb la confiança d’un mateix i les ganes i il·lusió que hi posa cada un.

Pràctiques decisives

     Ara mateix estic fent les meves últimes pràctiques de la carrera de Magisteri i simplement estic encantada. Em trobo il·lusionada i amb moltes ganes de que arribi el dia que pugui exercir com a mestra en un centre i inclòs ser tutora de grup. M’imagino la meva vida de mestra molt positivament i sobretot estic convençuda que serà un llarg camí d’aprenentatge, ja que tal com jo ensenyaré als meus alumnes ells m’ensenyaran en cada pas que facin a mi, i moltíssim. Tinc moltes ganes de visionar com la meva il·lusió i els meus esforços per acompanyar cada alumne en especial doni el seu fruit. Però també sóc conscient que cal esperar pacientment.

La feina del docent

     Considero la feina de mestre com una de les més cabdals en aquesta societat. Hem de pensar que tenim a les nostres mans i a la nostra responsabilitat unes persones capaces d’aprendre tantes coses bones i també no tan bones, que el secret està en modelar per mitjà de missatges i models positius i forjar pacientment una conducta i uns valors que serveixin als nens i nenes per caminar per la vida. 

Educar és bàsic

     L’educació és la base de tot. Els mestres som persones que ajudem a persones – valgui la redundància- no tan expertes en la vida com nosaltres, però que necessiten una base, quelcom per sostenir les seves inquietuds i coneixements mentre van creixent com a individus i també com a ciutadans. M’agrada les infinites possibilitats de l’educació, tot és saber trobar el moment adequat i ell lloc adequat per ensenyar. Per tot això, els mestres hem de ser exemplars. Però ser exemplar no vol dir ser perfectes, ja que s’ha d’aprendre que la perfecció no existeix però sí la bondat, la responsabilitat i la voluntat de fer les coses tan bé com es pugui. Els mestres som transmissors d’aquests valors i coneixements i canalitzadors del saber.

     Gràcies Pili, per proporcionar-me un petit racó en aquesta interessant iniciativa.

Anna Figuls Fernández.

BENVINGUDA ANNA

3 comentarios:

  1. La Tania et diu: ANIIIIMS!

    ResponderEliminar
  2. EXCELENTE VIDA Y OBRA.

    ¡HONRA, HONOR Y GRATITUD A UN GRAN MAESTRO!.

    TU REDACCIÓN ME LLEVÓ DE LA MANO A CADA EXPERIENCIA COMPARTIDA.

    ResponderEliminar
  3. ANNA FIGULS,HA ESCRIT EN AQUEST BLOC TOT EL QUE SENT DES DE LA SEVA VISIÓ MÉS ÍNTIMA I HUMANA.

    JO QUE LA CONEC A FONS, SÉ QUE DONARA EL MÀXIM EN LA SEVA FEINA I QUE AMB UNA DOSIS DE TENDRESA EXTRA PER SER COM ÉS LI ANIRÀ MOLT BÉ UN COP TINGUI ELS SEUS ALUMNES DEVANT SEU.
    ÀNIMS ANNA, I MOLTA MOLTA SORT¡¡¡¡¡

    ResponderEliminar